FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o un favor rebut). Li agraïm el favor que ens ha fet. Agrair a algú una visita, una carta, una invitació, un present. Els agrairé que m'ho trametin tot seguit. [...]
En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple:
És d'agrair que ens ho [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reconèixer un favor, agrair-lo i eventualment recompensar-lo. estimar(una cosa a algú). Us estimo molt el que heu fet per mi. estar obligat(a algú per alguna cosa). Li estic molt obligat per l'ajut que em va prestar. saber grato sentir grat(a algú d'una cosa) besar la mà(a algú) (fig.). És una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al·legacions que estimi oportunes. Obtenir una estimació estadística (d'una població). Efectuar l'estima (de la posició de la nau). Tenir bona opinió del que val (algú, alguna cosa). Tothom estimava la intel·ligència i el tarannà dialogant del pare. Agrair [...]
Les oracions subordinades substantives que tenen el verb flexionat s'enllacen amb la principal amb la conjunció que. Malgrat que de vegades s'omet aquesta conjunció, sobretot quan a l'oració principal hi ha verbs com ara demanar, pregar, esperar, agrair, etc., en tots els casos i registres cal [...]